CRITICAS


Critica sobre l´obra de Merce Berenguer.

                                Mercè  Berenguer:  la  transmutació  de  l´obra

L´obra  de  Mercè  Berenguer  conté  el  misteri  i  la  profundització  en  l´arquetip  i  que  des  del  símbol  de  la  seva  visió  druidificada  de  l´entorn  i  sobretot  de  l´essència  que  la  mou  a  dibuixar,  pintar  i  experimentar  amb  els  colors  i  les  formes  de  traç  fidel  a  la  seva  manera  de  ser  i  de  fer,  i  en  la  Veritat  Substancial  en  definitiva  que  poua,  en  la  seva  particular  alquimia  progressiva  i  ascendent  en  el  missatge,  en  la  composició  i  els  mons  onírics,  tanmateix  de  la  visió  del  més  enllà  que  ens  apropa  a  l´extrasensible  captació  del  món  polièdric  i  adimensional  en  el  que  vivim,  tot  demostrant  amb  les  seves  figures  i  personatges,  en  les  seus  paisatges  inspiradors  i  ambients  de  tranquilitat  cercada;  el  rastre  i  la  visió  d´un  futur  que  se´ns  apropa  acceleradament  vers  la  recuperació  del  món  Druida  pacífic  i  savi,  l´era  dels  bons  xamans  miraclers,  i  la  materialització  magificada  d´un  nou  planeta  reciclat  de  dalt  a  baix  on  la  saviesa  i  la  veritable  humanitat  regnin  ja  per  sempre  de  forma  sempiternament  bella,  paradisíaca  i  harmònica,  i  on  la  cultura  i  el  bon  art  sigui  el  màxim  exponent  de  la  nova  societat  renovada.
L´obra  de  Berenguer  es  fonamenta  subtilment  en  l´arqueologia  heterodoxa,  en  les  construcions  sprprenents  d´antuvi  fetes  per  altres  civilitzacions  més  d´acord  amb  el  seu  medi  natural,  coneixedores  de  El  Secret,  i  que  des  d´aquest  constructivisme  enigmàtic  que  el  conté,  de  dolmens  i  menhirs  erigits  a  la  Dea,  de  palaus  peruans  i  precolombins  dedicats  als  déus,  i  de  diversos  llocs  sagrats  d´arreu  d´arcanitzadora  petja,  Mercè  es  projecta  perceptiva  i  encertadament  en  la  interpretació  conjunta  del  passat,  del  present  i  del  futur,  en  una  sola  peça  artística  integradora  i  unitiva,  en  un  oli  sobre  llenç  o  dibuix  a  color  ben  sinèrgic  i  empatitzador,  en  un  visual  segon  etern  que  cristal.litza  en  la  seva  obra  pacientment  feta,  tot  cercant  l´excel.lència,  tot  reflectint  l´eternitat  de  la  mirada  immortal,  sovint  bé  per  mitjà  d´un  crani  de  cristall  de  roca  retratat  (com  endemés  ser  aquest  l´utillatge  oracular  i  també  ser  arxiu  akàsic  que  són  tots  ells,  "Les  Boles  de  Drac"  mitificades),  bé  en  druides  i  druidesses  amb  túniques  sagrades,  que  tot  semblant  voler  sortir  del  quadre,  ens  miren  més  enllà  del  visible  i  de  l´invisible,  com  a  precedents  i  també  testimonis  d´un  univers  paral.lel  que  ens  esguarda  i  també  com  a  referent  d´on  caldria  evolucionar  fins  arribar  a  la  daurada  fita  de  la  Revelació,  la  iniciàtica  i  la  sobredimensionació  de  l´ara  i  ací,  on  el  veritable  druida  (superhome)  i  druidessa  (superdona)  tinguin  ja  per  fi  cabuda  a  la  nostra  generació  i  cobrin  vida  i  protagonisme  en  nosaltres  mateixos  ja  avui  mateix  i  sense  cap  més  retard.
Obra  suggerentment  iniciàtica,  de  coneixements,  efectivament  literària  i  àdhuc  artística,  obra  de  referència  per  qui  de  la  vida  en  vulgui  fer  art,  l´art  de  trascendir,  on  cada  peça  seva  ens  ajuda  a  transformar  el  nostre  cor  i  la  nostra  ment  fins  a  nivells  de  visualització  més  fina  i  plena.
Art  on  l´esperit  agafa  materia  màgica  que  transmuta  el  nostre  espai-temps  conegut,  bescanvia  els  paràmetres  antics  i  ens  mira  des  de  l´infinit  de  l´existència  tot  convidant-nos  a  traspassar  la  porta  sense  clau  però  vel  d´Isis  sempitern,  per  a  estrenar  el  somni  fet  realitat  en  un  no-espai  en  un  no-temps  cronometrat,  tot  deixant  enrera  la  idea  del  convencionalisme,  dels  prejudicis  i  la  rutina  esclavitzadora,  per  portar-nos  a  indrets  de  felicitat  evocada  i  promesa  al  principi  del  principi,  des  d´aquell  Paradís  Edènic  enyorat  i  que  momentàniament  perdut,  s´obre  ara  davant  nostre  a  la  paraula  màgica  del  fet  artístic  que  materialitza  la  oniromància  conreada  per  Mercè  Berenguer.
Mercè  Berenguer  pinta  més  enllà  del  limit,  tot  investigant  nous  paratges  creatius,  i  ens  explica  històries  del  futur  escrites  de  fa  milenis  en  el  llenguatge  etern  i  preclar  d´infinites  ressonàncies  que  és  l´art  sens  fronteres  possibles.
Ignasi  Puig  Alemán
Director  de  la  gironina  revista  d´art  "oníric  DIA"

Ignasi Puig
Director de la revista d'art " Oniric Dia"

No hay comentarios:

Publicar un comentario